Ja presentada al festival de Canes i ara a Sant Sebastià, La semilla de la higera sagrada (The Seed of the Sacred Fig) ha guanyat el premi del públic a la millor pel·lícula europea. El film de Rasoulof narra les protestes iranianes del 2022, amb tot de dones reclamant poder vestir sense el hijab i patint la repressió policial del país. El director, que en aquell moment es trobava a la presó per haver dirigit Un hombre íntegro i La vida de los demás, es va assabentar de tota la revolta a través dels vídeos que circulaven, on tothom es convertia en protagonista i feia real allò que el sistema negava, igual que el cinema de Rasoulof.
Els vídeos apareixen en aquest film que, mentre avança amb la mateixa sobrietat i foscor de sempre, es converteix en un drama familiar, entenent aquest nucli com una representació de tot el país, sotmesos a la tirania del pare, ja que, segons Rasoulof, tot rau en la importància i poder de l’individu, la capacitat d’aquest de canviar el transcurs. Parlem amb ell de la importància de mantenir el seu activisme, el concepte d’esperança i si hi ha relació entre el rebuig d’aquest sistema i el que permet l’auge de l’extrema dreta a Europa com a conseqüència de les migracions.
Mohammad Rasoulof, director de La semilla de la higuera sagrada. // GETTY IMAGES
- En una societat on totes les relacions es desestabilitzen, on els mitjans menteixen, les famílies ja no existeixen com a cohesió... Hi ha esperança?
És clar, una part del canvi només depèn de la destrucció. Hi ha coses que es destrueixen, que es perden, i d'altres ocorren. És el que diu el títol de la pel·lícula.
- Vaig sentir que el motiu principal de com va començar el projecte va ser quan vostè estava a la presó i va veure els vídeos que surten a la pel·lícula. En situacions com aquesta, el sistema és tan poderós que ha arribat a tenir por de seguir endavant amb el seu activisme?
Això passa amb molta gent i no es pot condemnar per triar la seguretat. Molts dels que treballen amb el sistema ho fan perquè volen tenir aquesta seguretat de sobreviure i per això es posen al costat del poder. Però també hi ha gent que fa tot el contrari; Narges Mohammadi és una dona admirable que porta molt de temps a la presó. Hi ha moltes altres dones condemnades a mort o que segueixen a la presó i segueixen resistint. Hi ha por i hi ha valentia. Potser hi ha menys gent responsable, menys gent valenta, però això continua creixent. Ells ofereixen la valentia a la societat. És exactament el que va passar el 2022; la gent va decidir expressar les seves opinions, el seu descontentament, i no va deixar de protestar, malgrat la violència, la sang i tota aquesta repressió.
Soheila Golestani,Setareh Maleki iMahsa Rostami en un fotograma deLa semilla de la higuera sagrada. // Parallel 45
- Hi ha alguna relació entre el que passa i el que vivim aquí a Europa i al Mediterrani amb l'odi generat pels moviments migratoris? Hi ha alguna relació entre aquests dos sistemes?
Probablement hi ha una influència mútua entre els fenòmens, però no crec que hi hagi un vincle controlat entre tots dos, o que sigui intencional. La guerra a Ucraïna ha provocat una migració massiva cap a Europa, igual que la crisi a l'Afganistan, la situació econòmica durant el COVID… Hi ha qui pensarà que sense migració la situació hauria estat millor. Hi ha un aspecte cíclic de causa i efecte; el que es diu és que quan soluciones un problema, crees un altre problema. L'ésser humà està sempre tractant de manejar-ho tot alhora, però mai no hi ha un ideal. Quan arribes a un objectiu, decideixes per a un altre objectiu. No sabem què hi ha al darrere.
Soheila Golestani,Setareh Maleki, Mohammad Rasoulof iMahsa Rostami durant la presentació de La semilla de la higuera sagrada al festival de Canes. // Cannes Film Festival
Añadir comentario
Comentarios