LA FINESTRA DISCRETA

Hi ha moments en què el concepte d’enfrontar-se a una pel·lícula cobra sentit. Ho fa amb tots els directors i directores que, altrament, s’enfronten a l’statu quo i al que tenim entès com a llenguatge. Es crea una comunió entre l’artista i l’espectador quan aquest últim confia plenament en el talent i la puresa de les intencions del primer; des dels cineastes que creuen que hem perdut la mirada i busquen un pols en la dilatació del temps i la veritat que s’hi infiltra (Albert Serra, Jim Jarmusch...), als que ens endinsen de ple en l’estrany, el pervers, l’ocult i unes imatges que conviuran per sempre més amb nosaltres.

Què pensaria George A. Romero del cinema de zombis contemporani? La veritat és que el director es va expressar sense embuts sobre quines pel·lícules li agradaven i quines no. No va témer a dilapidar contra la comercialitat de la saga de Resident Evil, per exemple (tampoc s’hi havia d’esforçar gaire), mentre sí que va mostrar la seva passió per l’humor d’Edgar Wright amb Zombies party. El cinema de zombis ha hibridat en contínues varietats i ho continuarà fent, i Romero ja va expressar que ho pot fer, però sempre hi ha una clau inalterable que el defineix i l’enriqueix: el seu discurs social.

Direcció: Madeline Sharafian, Domee Shi, Adrián Molina

Direcció: Gareth Edwards

Direcció: Dean DeBlois

Direcció: Len Wiseman

Direcció: Christopher McQuarrie

Entre capes de superherois i plegaments entre si de sagues primer consagrades, després cremades, hi ha hagut una tendència recent d'alguns dels directors més consagrats del cinema post-modern o post-post-modern. El retorn d'alguns que ja feia dècades que no se situaven rere la càmera, el dels que reprenien els llenguatges i temes centrals de la seva filmografia primerenca o el dels que concloïen un estil construït al llarg dels anys. Entre tots ells hi ha un pols comú, que és el ressorgiment del passat, unit també a tots els directors que han reviscut amb les seves pel·lícules la seva infància i el motor reparador que els va suposar el cinema, o aquelles directores feministes que, a través de la mirada infantil i innocent, han construït obres per corregir les tendències pretèrites.

Direcció: Alex Garland, Ray Mendoza

Direcció: David Cronenberg

Direcció: Leos Carax

Direcció: Eva Libertad